~ Teoria del caos, di Lluís Calvo

Lluís Calvo (Saragossa el 1963) Ha publicat els següents llibres de poesia: Veïnatge d'hores (1987); A contrallum (1991); Vida terrenal (1991); Jardí d'una ciutat deserta (1992); La llunyania (1993); El món que respirava pels ulls (1996); L'estret de Bering (1997); Opus spicatum (2000) i Omissió (2001). També ha publicat les novel·les Aconitum (1999) i Electra i la carretera (2001). Ha guanyat premis l'Amadeu Oller, el Miquel de Palol, el Josep M. López Picó, el Ciutat de Palma i el Maria Mercè Marçal. El seu darrer llibre és El buit i la medusa (2002) guanyador del Jocs Florals de Barcelona
Teoria del caos

Il passaggio delle nuvole brucia i fulmini
della sera
e accende profili sulle pareti di un vento
che diluisce nell'acqua.
Dall'ombra, lontana,
mi guardi con occhi
che seguono percorsi non raggiunti
dal caso.
Ogni istante, ogni gesto,
ogni fruscio in boschi sonnecchianti –
il percorso d'una foglia che cade a terra,
volubile e danzerina –
si accorda a delle leggi silenti.

Soltanto spezzando il fragile equilibrio,
il disordine di un tempo scostante
e lieve,
sapremo che tutto era appeso,
irrimediabilmente
a un filo troppo sottile per reggerci.



Etichette:

Powered by Blogger